Notícies

Campanya per donar a conèixer el voluntariat penitenciari

Heu sortit mai a la televisió? Us heu escoltat mai a la ràdio? Ara teniu la oportunitat, no la deixeu escapar!

Després del darrer espai de “portes obertes al voluntariat penitenciari“, i amb l’acord del Departament de Justícia, les entitats membres de la Taula de Participació Social hem iniciat la campanya per donar a conèixer el voluntariat penitenciari. Necessitem la vostra ajuda en forma de testimonis i tindreu el vostre moment com a protagonistes. Cerquem persones voluntàries de presons i de justícia juvenil que estiguin disposades a oferir el seu testimoni als mitjans de comunicació. Participar suposa que sereu entrevistats per periodistes de premsa escrita, ràdio i/o televisió.

Si esteu interessades escriviu-nos un mail a info@grup33.org i ens posarem en contacte amb vosaltres per donar-vos més detalls i concretar la vostra participació.

Newsletter – Juliol 2018

Avancem cap a un nou model!

Des del Grup 33 us volem desitjar unes molt bones vacances d’estiu però, abans, ens agradaria informar-vos de l’actualitat de l’execució penal a Catalunya.

Jornada de Governança participativa
Com ja sabeu actualment som una de les 9 entitats representants a la Taula de Participació Social (TPS). Ja des de fa uns quants anys s’està impulsant la creació i funcionament de les TPS en cadascun dels centres penitenciaris de Catalunya. Aquestes, anomenades TPS Perifèriques o de segon nivell, són l’òrgan de participació i consulta per tal d’aplicar el nou Model de Participació i Convivència, en el que tants anys portem treballant. Ens plau comunicar-vos que el passat 6 de juny va tenir lloc la jornada sobre “El Model de Governança Participativa“, on es va presentar el Manual per a la dinamització de la Taula de Participació Social del centre penitenciari i el document del Model de participació i Convivència a les presons catalanes.
Amand Calderó i Pilar Heras van donar la benvinguda a la jornada i van  insistir en la necessitat de comptar amb les entitats socials per millorar el model d’execució penal.
La Direcció General de Serveis Penitenciaris (DGSP) va presentar un document on es recull el MPiC com a model d’organització funcional, afavoridor d’un clima de convivència prosocial a les unitats residencials i promotor de l’autonomia i la participació dels interns/es. És una nova forma de governança a les presons catalanes, que consisteix en la participació i la interacció de tots els agents de la institució i requereix la implicació de tots els professionals, entitats col·laboradores i de voluntariat, interns i famílies.
La nostra companya Marta Nomen va participar en una Taula Rodona i va remarcar la necessitat d’entendre la participació de les entitats en els espais de co-creació de les noves accions per tal d’implementar el MPiC . Podeu veure’n el vídeo aquí.

Taula perifèrica del C.P. Lledoners
Aquest 2018 ens proposàvem impulsar les Taules perifèriques dels Centres Penitenciaris i actualment ja s’han activat les taules perifèriques dels 12 centres penitenciaris de Catalunya.
Nosaltres formem part de la Taula del CP de Lledoners, pioner en l’aplicació del Model de Participació i Convivència, juntament amb altres entitats, i actuem de referents de la Taula de primer nivell al centre. A més, ara hem entrat a la Comissió de Comunicació interna de la Taula. Si treballeu en algun centre on s’estigui aplicant el Model i no formeu part de la Taula del centre, us animem a participar-hi!

INTRESS i IRES s’uneixen al nostre manifest
Les entitats INTRESS i IRES que atenen a persones en risc d’exclusió social des de l’inici fins al final del seu recorregut vital, en el moment en què ho necessitin, s’han unit al nostre manifest i se sumen a la llista d’entitats que ens donen suport. Encara no heu signat el nostre manifest? Animeu-vos a formar part de la Plataforma que fa una altra presó possible!

Què més volem fer aquest 2018?
Aquest any ens havíem proposat objectius com els que ja hem anat complint, però queda feina per fer. Impulsarem la TPS de Justícia Juvenil, millorarem de la formació del voluntariat en centres penitenciaris i treballarem en el Pla de suport a la sortida de la presó. Tot està iniciat però seguirem treballant perquè siguin una realitat al 100%!
Seguirem treballant a tots els CP catalans per a que el Model de Participació i Convivència s’implementi i arribi a totes les persones privades de llibertat. A més, seguirem la tasca de sensibilització del model, fent xerrades a Universitats i altres espais. Seguim agraint a tots els centres universitaris i organitzacions que compten amb nosaltres com a formadors en un model penitenciari nou i integrador.

El manifest

Ja comptem amb més de 9000 signants i 28 entitats. Coneixes gent que voldrien unir-se a nosaltres? Creuen en un altre model penitenciari? Parla’ls-hi de nosaltres! T’ho posem fàcil. Envia’ls aquest enllaç i que entrin a formar part de la gent que creiem en el canvi!

L’agenda

Hem obert una agenda d’activitats al nostre web que volem emplenar amb totes les activitats de Catalunya relacionades amb l’execució penal i que facin promoció de la reinserció. En feu a les vostres entitats? Teniu constància d’alguna activitat, jornada o formació? Feu-les arribar a info@grup33.org i en farem difusió a les nostres xarxes i al calendari de l’agenda!

Volem acomiadar-nos donant-vos les gràcies de nou pel vostre incondicional suport a la cursa de fons que suposa millorar l’execució penal a Catalunya.

Seguirem treballant i informant-vos, perquè una altra presó és possible!

[OPINIÓ] Presó permanent revisable: el govern de les emocions

Per Cristian Modesto

En algun moment de la meva vida algú em va dir que tot, absolutament tot, es pot desenvolupar de dues formes antagòniques: ràpid, o bé. Els efectes associats a ambdues categories són evidents i pràcticament indiscutibles. En efecte, la consecució d’un resultat satisfactori, reconfortant o profitós requereix de sacrifici, estudi, examen, avaluació, correcció i fins i tot, per què no, molta manyaga. Requereix, per tant, molt esforç, dedicació i sobretot, temps. Per contra, allò que es desenvolupa de forma ràpida i desatesa, sense el temps necessari per efectuar, considerar o aplicar les anàlisis pertinents, és molt probable que conclogui de forma voluble, deficient o incompleta. Normalment, tot el que envolta les nostres vides segueix exactament la mateixa lògica. No obstant això anterior, alguns aspectes i esferes aconsegueixen escapar d’aquests processos racionals. Com la nostra Política Criminal. Efectivament, en general, la Política Criminal a Espanya desoeix tot tipus d’examen rigorós i científic, abandonant la seva evolució a una única aposta: l’enduriment del nostre Codi Penal. Una mesura ràpida i superficial, sense cap tipus d’eficàcia. Una mesura voluble, deficient i incompleta. No obstant això, lluny de comprometre al nostre legislador, aquesta carta l’habilita per aconseguir resultats satisfactoris, reconfortants i profitosos en les properes eleccions. La il·lògica de la lògica.

Determinats casos criminals aconsegueixen traspassar la barrera mediàtica, ja sigui per les característiques de la víctima, per la gravetat dels delictes o per la singularitat dels fets esdevinguts. Durant diversos dies —i fins i tot mesos—, els diaris, els informatius, les tertúlies o les ràdios ens ofereixen el brou de cultiu perfecte perquè els nostres futurs criminòlegs, juristes, o sociòlegs comptin amb un exemple idoni per repassar en les seves Facultats el que s’entén quan el professor parla de societats punitives. Perquè això és el que som. La ràbia, la ira o l’odi inunden la nostra psique, i s’exterioritzen verbalment en un intent d’expressar els sentiments de venjança que inevitablement s’han generat. Venjança utilitzada erròniament com a terme equivalent al de justícia en pancartes, publicacions i diàlegs que reclamen, precisament, que tot el pes de la llei caigui sobre l’acusat. Com si al nostre país no existís aquesta justícia. I sí que hi és, està assegurada. Almenys en el que concerneix a la coneguda com a justícia dels pobres. Aquesta conjuntura és aprofitada pel legislador, que rares vegades atén les necessitats de la seva ciutadania excepte en escenaris com el descrit, al que acudeix com a insecte cap a la llum desoint tot tipus d’anàlisi científica.

Partim de la premissa que Espanya no pateix un problema en l’àmbit de la denominada inseguretat real —com a antònim d’inseguretat percebuda—. Imaginin-se un doctor que recepta a un pacient hipocondríac els antibiòtics que aquest li demanda per una suposada malaltia que li ha fet acudir a la seva consulta, tot i que el metge, després d’explorar-ho, no detecta cap tipus d’anomalia. Això és exactament el que ens passa. Formem part d’una societat hipocondríaca i temorosa enfront de la criminalitat, efecte potenciat pels altaveus —expedits sense cap tipus de filtre contra el sensacionalisme— dels mitjans de comunicació, que ens presenten casos foscos i dantescos. La nostra percepció generalitza la situació, i el resultat de tot això és que el govern de la Política Criminal espanyola es realitza des de l’excepció.

I parlant de justícia, basant-me en autors clàssics com Beccaria, podria sostenir que tota pena l’aplicació de la qual no sigui necessària per sostenir el dipòsit de petites llibertats individuals que tots els ciutadans hem dipositat al nostre legislador —legítim administrador de les mateixes—, per gaudir de les restants en plena harmonia és, per definició, irracional, desencertada i improcedent. Això mateix és el que ocorre amb la recent inclusió de la pena de presó permanent revisable en el nostre Codi Penal. En aquest sentit, la idoneïtat de la implementació d’aquesta pena pot analitzar-se des de dues perspectives diferents.

En primer lloc, des d’una posició purament economicista, el constant enduriment de les nostres lleis penals és totalment injustificable. Com ja avançava en línies anteriors, el nostre país té moltes problemàtiques de les quals preocupar-se, però una d’elles no és la criminalitat. A aquests efectes, cal destacar que la taxa de criminalitat espanyola se situa any rere any entre les més baixes de tota Europa, inclosa la taxa d’homicidis o la de delictes violents. Tanmateix, en clar contrast amb l’anterior, la nostra taxa de població reclusa es troba per sobre de la mitjana europea. Una paradoxa que denota la severitat del nostre sistema penal. Així doncs, la superposició d’ambdues realitats, antagòniques entre sí, denota que els mateixos fets es castiguen amb penes privatives de llibertat més llargues que en la resta de la comunitat europea. D’aquesta manera, l’índex de rotació a les nostres presons decau. De fet, tenim més reclusos que places disponibles. De l’actual superpoblació penitenciària podem passar a un escenari d’amuntegament, aspecte que, així mateix, fa un flac favor al fi últim de reinserir als penats —doncs comptem amb els mateixos mitjans, per a més objectius—.

Així mateix, la implementació de la pena de presó permanent revisable en particular, i l’enduriment de les penes en general, no tenen cap efecte estadísticament significatiu sobre la taxa de criminalitat. En efecte, aquest tipus de mesures no serveixen per prevenir la comissió de delictes. Ni tan sols la pena de mort, en aquells països que encara l’abracen en els seus còdexs, té aquesta capacitat. El sentit d’aquesta realitat es troba en el fet que els infractors, en el balanç que efectuen de forma prèvia abans d’abandonar-se a la sort de la delinqüència —i solament en els casos en els quals aquest balanç es realitzi—, valorant les recompenses i els càstigs vinculats a les seves accions ulteriors, no contemplen la gravetat de les penes associades a les mateixes. En efecte, el delinqüent no valora —i fins i tot pot desconèixer— si el seu acte es castiga amb cinc anys de pena privativa de llibertat, deu, trenta, o cadena perpètua. Valorarà, simplement, que la seva acció té una pena associada, però no la seva gravetat. En síntesi, l’efecte dissuasiu o preventiu de la pena, no radica en la seva duresa si no en la certesa i la immediatesa de la seva aplicació.

D’altra banda, des d’una perspectiva moral, l’adreça que pren la nostra Política Criminal amb la susdita mesurada dinamita els valors democràtics i humans que tant ens ha costat establir en la nostra societat. En aquest àmbit, com en tots, la consecució dels avanços que ens condueixin cap a una societat moderna i pròspera són difícilment assimilables, no solament per l’esforç que la mateixa tasca requereix, sinó perquè també és menester una important feina de manteniment. En canvi, les regressions estan a l’ordre del dia. N’hi ha prou amb una ensopegada, una estratègia errònia o un pas en fals per allunyar-nos del camí que tots anhelem. En aquest sentit, únicament han fet falta dos anys des de la implementació de la presó permanent revisable per iniciar un altre debat sobre la seva possible vinculació amb noves accions il·lícites, o sobre l’enduriment de les condicions necessàries perquè els reclusos penats per la comissió de determinats delictes puguin accedir al tercer grau. Efectivament, la regressió costa molt poc, també en termes temporals. Avui dia estem més prop de la consecució de penes arbitràries, que de mesures realment eficaces.

La reinserció dels penats —i la seva efectiva consecució— no és, per tant, una mera exigència constitucional, sinó una de les claus que ens definiran com a societat. L’estratègia seguida durant els últims anys és, sens dubte, contraria a aquest objectiu. Les condemnes com les que ens ocupen, en les quals no es té certesa absoluta sobre la seva durada, liquida la motivació dels presos per col·laborar en la difícil tasca de la seva reeducació. I aquest és, precisament, l’ingredient principal sense el qual tot treball queda reduït a paper mullat. Cal destacar, a aquests efectes, que les condemnes sempre s’han complert íntegrament. Hem escoltat en nombroses ocasions que els presos queden en llibertat molt ràpid, i això és simplement una basta llegenda urbana. La llibertat absoluta solament s’aconsegueix amb l’extinció de la condemna.

A més, les estades a la presó mínimes que proposa la pena de presó permanent revisable —incertes, d’altra banda—, amb el perjudici que provoca en la voluntarietat i la motivació del pres, condueixen cap a la seva institucionalització. En altres paraules, els períodes notablement dilatats a la presó fan que la persona que veu privada la seva llibertat s’habituï a un estil de vida totalment pautat i reglat, per la qual cosa una vegada la seva realitat s’escrigui lluny de les reixes que el tanquen, aquest no sabrà viure en societat. A més a més, els importants períodes que aquesta pena proposa poden afectar la seva estabilitat psicològica, accentuant les necessitats criminògenes que un dia el van portar a presó. Les probabilitats de reincidir, per tant, s’incrementen.

No obstant això, malgrat totes les traves que s’associen a aquesta temàtica, fruit del gran treball que realitzen els professionals vinculats a aquest àmbit —malgrat no comptar amb els mitjans més desitjables per exercir la seva funció—, la taxa de reincidència no és alarmant. És més, les últimes dades amb les que compta Catalunya són realment esperançadores. Un 70% dels excarcerats l’any 2010 no van reincidir al moment de la publicació de l’estudi, al 2014. Es tracta de la xifra més baixa des que es realitzen aquests informes, l’any 1987. La reinserció no és, per tant, un mite. És una realitat —encara que queda molt per treballar per millorar la qualitat d’aquesta reinserció— que probablement queda opaca pels focus dels mitjans de comunicació, que únicament ens mostren aquells que representen un fracàs dels mecanismes de prevenció, o els que persegueixen a l’excarcerat que un dia els va fer augmentar les seves audiències. S’ha de dir que és impossible optar a una societat sense delinqüència, dir el contrari seria endinsar-se en el camí de la utopia.

De la mateixa manera, ha de considerar-se l’efecte d’un biaix important en aquest tipus de valoracions que els investigadors denominen taxes sobre taxes. Imaginin-se un pacient que sofreix d’obesitat i comença a tractar la seva malaltia. Els primers quilos els perdrà fàcilment, però a mesura que s’acosti al seu pes òptim, el treball es torna més costós. D’aquesta manera, a mesura que aconseguim reduir les taxes de reincidència, més costarà aconseguir bones notícies sobre aquest tema, considerant, a més, que es tracta d’una variable sensible a nombrosos factors. No obstant això, el que menys necessitem són més pals a les rodes que ens impedeixin optimitzar els registres. D’aquesta manera, l’enduriment del Codi Penal, amb la inclusió de la pena de presó permanent revisable en el seu jaç com a colofó, no contribueix al problema que Espanya té en relació amb la superpoblació penitenciària. Aquest escenari implica, a més, una ingent despesa econòmica per al contribuent, doncs la manutenció d’una persona a la presó no surt especialment assequible —alguna cosa que amb les noves reformes pot cronificar-se en determinats casos, sent, per tant, una mesura deficitària en totes les seves accepcions—. Això sense explicar que seria necessari la construcció i el manteniment de nous centres penitenciaris per pal·liar la situació. Però, per si no fos poc, com ja s’ha comentat en línies anteriors, no solament no es tradueix en una millora en els índexs de criminalitat, si no que tampoc afavoreix la capacitat de reinserció dels penats, augmentat així les seves probabilitats de reincidir.

Amb tot, la Política Criminal necessita reinserir-se. Ha d’obrir-se un nou període en el qual l’enduriment de les penes deixi pas a la implementació de noves estratègies basades en la prevenció, en tots els vessants d’aquesta. Des d’apostar per l’educació, així com per la detecció i el tractament de necessitats criminògenes per afeblir els factors de risc que porten a un individu a delinquir, accentuant els denominats factors de protecció; passant per controlar i resoldre tots aquells aspectes que generin oportunitats delictives; fins a l’adequació i optimització dels centres penitenciaris i els programes de tractament per aconseguir una reinserció efectiva dels penats, que de pas a un descens de la taxa de reincidència. En aquest sentit, alguns autors clàssics plantejarien en quina mesura és raonable una pena el delicte associat de la qual no ha estat degudament previngut pel legislador. Així mateix, hem d’aprofitar els recursos disponibles per millorar aquest escenari, com les valoracions que ens ofereix sobre el risc de reincidència determinats protocols d’avaluació com, per exemple, el RisCanvi —reincidència violenta, en aquest cas—. D’altra banda, també es podria estudiar la previsió d’adoptar mesures post penitenciàries per a la reinserció, avaluació i seguiment dels excarcerats.

No obstant això, també hem d’esmenar l’error d’infiltrar el dolor de les víctimes en la construcció del futur de les nostres lleis penals. Els fets que han viscut comporten un sofriment que els nostres governants, i la nostra societat en conjunt, tenen l’obligació de reparar i restituir com apoderats de les llibertats individuals que custodien amb l’objectiu de mantenir l’ordre i la pau social. Al llarg dels temps, les víctimes han estat les grans oblidades en els processos penals, sent necessària l’elaboració del denominat Estatut de la Víctima mitjançant el qual es pretén defensar la seva posició i evitar vergonyoses situacions de victimització secundària. És aquest l’espai on hem de restituir-les, i no al Codi Penal, que no pot —ni ha de— ser dipositari dels corresponents desitjos de venjança — naturals, d’altra banda—.

He començat a escriure aquest article fent-me dues preguntes: A qui li va a importar derogar la presó permanent revisable? A qui li preocupa l’efectiva reinserció dels presos? Espero que el lector, després d’arribar a aquestes línies, tingui un motiu per reflexionar sobre la seva opinió. Sobre aquest tema, en els últims dies hem contemplat un vergonyós intercanvi d’opinions al Congreso de los Diputados. Bermúdez de Castro, diputat del Partido Popular i encarregat de defensar la posició del seu partit en el Ple del Congreso —suposo que no fa falta indicar quina és—, demanava als representants de l’oposició que miressin a la Tribuna, on es trobava una representació de familiars que han estat víctimes de casos criminals que van ser notablement mediàtics, per convèncer-los sobre la seva postura respecte a la derogació de la pena que ens ocupa. Amb aquests interrogants m’asseia enfront de l’ordinador per oferir-los aquestes línies. Ara que tanco aquest document, em sorgeix una nova qüestió: Mira el Gobierno a la Tribuna quan acudeixen algun altre tipus de col·lectius? Responguin vostès.

 

Cristian Modesto Castrillón. Graduat en Criminologia per la Universitat de Barcelona, amb Menció en Seguretat i Prevenció. Postgrau en Infoanàlisi i tècniques avançades en Ciències Forenses. Postgraduat en Policia científica i Intel·ligència Criminal. Màster en Criminalística en la modalitat de Conseller en Ciències Forenses.

Newsletter – Gener 2018

Nou any, nova web, nova etapa

Des del Grup 33 esperem que hàgiu tingut una bona entrada d’any. Nosaltres comencem amb força després d’un any molt intens i profitós i ho volem compartir amb tots vosaltres.

Nova web

Estem renovant la nostra imatge i posant-nos al dia. És per això que estrenem nova web! Ja ens heu visitat? Ho podeu fer aquí. Hem afegit un apartat d’agenda per poder compartir esdeveniments interessants, tan nostres com d’altres entitats.  A partir d’ara podreu estar al corrent de les activitats a Catalunya relacionades amb l’execució penal. En coneixeu? N’organitzeu? Feu-nos arribar les vostres propostes a info@grup33.org i us donarem un cop de mà amb la difusió.

Renovem representació a la Taula de Participació Social

Ens plau informar-vos que el passat 13 de desembre vam tenir lloc el plenari d’entitats de la Taula de Participació Social, es van fer les eleccions de renovació dels representants de les entitats a la TPS de primer nivell i vam tornar a ser escollida com a entitat representant de voluntariat. Com ja sabeu, la TPS és un espai de treball en col·laboració amb les entitats socials i el Departament de Justícia en què enguany s’ha treballat molt intensament per avançar cap a un model d’execució penal més eficient i eficaç.

Volem agrair la feina duta a terme per la Fundació Marianao durant aquest període que han estat  representant a les entitats a la TPS. També volem agrair la confiança que heu demostrat tenir en l’equip del Grup33 per seguir representant-vos durant aquests pròxims tres anys. Moltes gràcies!!

La TPS per tant queda configurada per IRES, Suara Cooperativa, el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, INTRESS, Associació Egueiro i FAGIC, com a entitats col·laboradores i  la Fundació ARED, Alperroverde i el Grup 33 com a entitats de voluntariat.

I què hem fet durant el 2017?

  1. Hem reobert quasi totes les taules de segon nivell de centres penitenciaris.
  2. Tenim un  manual de suport a la gestió de TPS de taules de segon nivell.
  3. Ja tenim més de 20 entitats disposades a participar en una TPS de Justícia Juvenil.
  4. Hem fet un pla pilot d’acompanyament a 25 interns que han sortit de presó des de segon grau, i a partir de l’acompanyament tenim una proposta d’accions que millori el suport a la sortida de presó d’aquest col·lectiu.
  5. Hem fet contribucions al Pla estratègic d’execució penal.
  6. Hem donat a conèixer i hem facilitat el desenvolupament del comitè d’ètica d’execució penal.
  7. El Model de Participació i Convivència (MPiC) ja té projecte marc i s’està implantant 4 centres penitenciaris.

Què farem el 2018?

Seguirem treballant en grans projectes estratègics a través de comissions obertes a la participació de totes les entitats, com són:
  1. L’impuls, consolidació i rèplica del Model de Participació i convivència.
  2. Les taules de segon nivell de centres penitenciaris. Si encara no en formeu part, us animem a participar activament de les TPS dels CP on col·laboreu.
  3. El pla de suport a la sortida de presó.
  4. La millora de la formació del voluntariat de centres penitenciaris.
  5. L’impuls de la TPS de Justícia Juvenil.

Xerrades i formacions

Seguim programant i donant xerrades a Universitats i d’altres espais, per sumar cada cop més persones a la nostra causa. Volem agrair a tots els centres universitaris i organitzacions que compten amb nosaltres com a formadors en un model de presons innovador.

El manifest

Sou més de 9.000 persones i 26 entitats que us heu adherit al nostre  manifest. Encara no l’heu firmat? Coneixeu persones i/o organitzacions que voldrien signar? En aquest enllaç us  hi podreu  adherir. No oblideu compartir-lo!

Volem acomiadar-nos donant-vos les gràcies de nou pel vostre incondicional suport a la cursa de fons que suposa millorar l’execució penal  a Catalunya.

Seguirem treballant i informant-vos, perquè una altra presó és possible!

L’equip del Grup33.