El model

Com a societat civil que som i que representem volem ser un agent actiu durant l’elaboració de les polítiques socials en l’àmbit penitenciari. Pensem que l’única fórmula per avançar cap a un canvi real i àgil és amb la col·laboració i cooperació de tots els que hi estem implicats.

Defensem un model que va nèixer al CP Lledoners amb els Mòduls de Participació i Convivència i s’inspira en models nacionals i internacionals d’èxit com ara:

  • el Model Noruec de la presó de Bastoy, que ha aconseguit tenir l’index de reincidència més baix del món.
  • la Unitat Terapèutica Educativa del Centre Penitenciari de Villabona, que aposta per un model alternatiu que transforma la realitat penitenciaria en un espai educatiu.
  • El model que implementa l’entitat de St Giles Trust a 24 presons al Regne Unit.

Creiem en la rehabilitació, en primer lloc, per efectivitat, atès que serveix per reduir la probabilitat de reincidència. En segon lloc, per justícia, ja que dóna noves oportunitats per a la rehabilitació a persones que molt probablement han presentat molts dèficits en la seva trajectòria. I en última instància, per humanitat, perquè volem que es redueixin els efectes col·laterals dels càstigs (en la mateixa persona, en les famílies).

A Catalunya, segons el departament de Justícia, la mitjana de condemna total imposada al 2016 va ser de 7’7 anys i les condemnes superiors a 5 anys van ser el 54,2%, mentre que a Europa van ser el 29’9%. Cal tenir en compte que el Consell d’Europa defineix com a pena de llarga durada, aquella que supera els 3 anys. En canvi socialment la consciència diu que tenim un codi penal tou i que la gent no compleix la mesura de presó.

La taxa de reincidència penitenciaria entre l’any 2010 i l’any 2014 a Catalunya, per persones condemnades a una pena privativa de llibertat, va ser del 30,2% (Capdevila, et.al., 2015). És a dir, tres de cada deu persones que estaven a la presó l’any 2010 han tornat a reingressar per un nou delicte durant el període de seguiment. Si bé ha disminuït la taxa significativament respecte l’any 2008 (que estava en un 40%), sembla degut a característiques diferents de la població penitenciaria entre un període d’estudi i l’altre.

Les taxes de reincidència de les persones que acaben la condemna en règim ordinari són molt més elevades que les de les persones que la finalitzen en règim obert o en llibertat condicional (Ibáñez i Cid, 2016). Les persones que acaben la condemna en llibertat condicional a Catalunya, escollides per bon pronòstic per part dels professionals, només reincideix un 11,6%, és a dir, un de cada deu (Capdevila, et.al., 2015). En canvi, els interns que han sortit directament des de primer grau reincideixen 10 punts més que els que surten en segon grau. Alhora, aquests doblen en taxa de reincidència els que surten en tercer grau (Capdevila, et.al., 2015).

Creiem que un model penitenciari rehabilitador s’ha de basar en uns principis, inqüestionables per a nosaltres, que assegurin un entorn favorable i de qualitat en la intervenció professional. Al mateix temps pensem que la feina de les organitzacions del tercer sector i a la societat civil dins de les institucions penitenciaries ha de ser més permeable, per garantir aquesta obertura cap a l’exterior i un contacte amb l’actualitat històrica.

La nostra proposta es basa en 7 principis imprescindibles que actualment no s’estan donant a la majoria de mòduls dels centres penitenciaris catalans. Comptem amb unes bones infraestructures amb bons professionals, però ara el que cal és aprofitar el coneixement adquirit, millorar i encaminar-nos cap a l’excel·lència.

  1. Absència de droga i violència.

Els interns participen activament en protegir el mòdul on viuen de la presència de drogues i d’actituds violentes. Aquesta absència de droga fa possible un canvi de context i d’ambient radical, que evidentment afavoreixi al canvi personal.

  1. Funcionaris de vigilància com a referents.

Els professionals de vigilància passen de tenir, un paper únicament centrat en el control, a ser un agent que acompanya l’intern en tot el seu procés de reinserció.

Vigilància és el grup de professionals més ampli i que més contacte té amb els interns i internes en espais no formals i per tant espais del dia a dia que han de ser coherents amb el que es treballa als espais de tractament individualitzats i grups terapèutics.

El fet de ser un referent més educatiu propicia una relació de respecte , confiança mútua, cooperació i solidaritat

  1. Procés personal de l’intern com a eix central de l’estada a presó.

Prendre consciència, partir d’un reconeixement del recorregut vital i assumir la història personal, són els punts de partida bàsics de cada intern/a per poder construir un futur estable.

  1. Participació activa dels interns/es en la gestió dels mòduls.

Es demana el compromís en tota l’organització de la vida dins de la presó, proposant iniciatives a l’equip professional, per tal de que es prenguin decisions consensuades amb els interns sempre amb la supervisió de l’equip interdisciplinar de professional.

  1. Voluntarietat per accedir-hi i oportunitat per a tothom.

Qualsevol intern que ho desitgi de veritat i assumeixi els compromisos, pot entrar a formar part dels Mòduls de Participació i Convivència (MPC), sense cap mena d’exclusió. Creiem que atendre des de l’ingrés al centre penitenciari en aquest tipus de mòduls afavoreix la no aparició de l’estigma social que comporta la presó, i en conseqüència i recuperació amb un pronòstic més favorable.

És imprescindible que la persona opti per aquest mòduls sabent del compromís que requereixen i l’alt nivell de treball personal que suposarà. Per tant no pot ser que s’obligui als interns a formar-hi part perquè els resultats no seran els esperats.

  1. Implicació familiar i comunitària

Recuperar l’entorn familiar i la relació amb la societat són aspectes vitals per a la rehabilitació de l’intern.

  1. Finalitat terapèutica i educativa

Totes les activitats, experiències que es desenvolupen, han de tenir un caràcter terapèutic i educatiu, que suposin el treball de valors de forma transversal  (l’escola, els tallers, i la formació ocupacional…)